Vés al contingut (premeu Retorn)

Sobre la possible unificació de les escoles d'arquitectura

Aquest vindria a ser un resum del què va explicar el Martí Obiols Galí dimecres 19 de desembre del 2012 a la reunió informativa oberta sobre el procés d'unificació de les escoles d'arquitectura de la UPC que ha impulsat el Rectorat.

Aquest procés s'emmarca en un procés més gran de la UPC de "re-fundació" i "racionalització". Hi ha diversos objectius, dels quals s'ha aprovat crear-ne subcomissions que n'estudiaran la viabilitat i com dur-ho a terme.
Per més informació: http://cde.upc.edu/noticies/re-estructuracio-de-la-upc-bo-o-dolent

Centrant-se en la unificació de les dues escoles d'Arquitectura de la UPC mantenint les dues seus. Ara s'ha aprovat constituir una comissió amb dues persones del Rectorat i els dos directors de les escoles implicades. Aquesta petita comissió estarà tractant la viabilitat de la proposta de gener del 2013 al juliol del 2013. I finalment portaran la seva proposta al Consell de Govern de la UPC perquè l'aprovi o no.

Durant aquest procés la comissió analitzarà les implicacions, conseqüències, possibilitats... I emetrà un pla de viabilitat i d'execució. També hi hauria la possibilitat que el resultat de la comissió fos contrari a l'encàrrec.

Elements a tenir en compte inicialment:

  • S'ha proposat unificar les escoles sense cap tipus de justificació argumentada ni numèrica.
  • Ambdues escoles emplenen anualment TOTES les places ofertades, fins i tot més. Tot i que la demanda ha baixat molt els darrers anys, tot i portar 5 anys de crisis del sector, encara s'emplenen totes les places amb escreix.
  • El cost del professorat (PDI) és menor que a la resta de la UPC. I això és perquè el percentatge de PDI laboral (no funcionari que cobren molt menys que un PDI funcionari), estem a l'ordre del 65%. Mentre que a altres centres estan al 30%.
  • La UPC genera el dèficit en la recerca que fa. La Generalitat paga la docència, no la recerca. A les escoles d'arquitectura es fa menys recerca que a les altres escoles. Per tant també costem menys.
  • Tant la docència com la recerca que fem no requereixen de laboratoris amb equipament car, ni personal auxiliar. Per tant és també més barata que la d'enginyeria
  • Entre les dues escoles hi ha 4 plans d'estudi en marxa: un per centre de 1r i 2n cicle, un per centre de Grau. Combinar 4 plans d'estudis és molt complicat.

 

UN ANÀLISIS INICIAL ENS FA PENSAR QUE L'ÀMBIT DE L'ARQUITECTURA A LA UPC GENERA SUPERHÀBIT. Tot i que el Rectorat mai ha volgut fer mai públiques les dades dels costos per escoles.

  • A més a més el Vallès tenim una plantilla encara menys barata que a Barcelona perquè ells tenen un PDI funcionari més car (més nombrós, més envellit i amb més complements)


En vista d'aquestes dades objectives, i que segurament som centres rendibles, es fa complicat defensar la proposta de fusió. I més tenint en compte que a la UPC hi ha centre que, amb força seguretat, són deficitaris. Cal tenir present que ara mateix la UPC té molts problemes econòmics.


Possibles conseqüències de la Fusió

Tot i la absoluta incertes del procés hi ha dues premisses:

  • Tot l'estudiantat ja matriculat podrà acabar la carrera i ser arquitecte
  • Es mantindran en funcionament els dos centres, ETSAV i ETSAB
  • També és esperable que sigui un procés progressiu. És a dir, d'implantació curs per curs


De la fusió de les escoles hi hauria 4 escenaris possibles des del meu punt de vista, tot i que podria ser altres opcions:

  1. Les dues escoles mantenen la seva independència força intacte amb un sol nom, una sola direcció, unificant serveis... I amb una reducció de places i professorat als dos centres.
  2. S'especialitzen les escoles, on una seu impartiria tot el Grau i l'altre impartiria màsters i doctorats. Segurament en aquest cas el Vallès sembla que podria acollir el Grau i Barcelona tindria màsters i doctorats. Cal tenir present que aquest supòsit seria canviar els estudis a fer un Grau de 4 cursos i un Màster habilitant de 2 cursos, a més a més de diversos màsters d'especialització.
  3. Especialització de les escoles. El Vallès fent, possiblement, els primers cursos del Grau (1r a 3r, per exemple) i acabar el Grau i Màsters i doctorands a Barcelona.
  4. Especialització de les escoles on el Grau i doctorands es quedarien a Barcelona, i aquí vindrien el màsters. Aquesta opció semblaria la més lògica amb el dimensionat actual. Però té la complicació que Barcelona està molt interessada amb mantenir els màsters.

Sigui com sigui el perill més gran del Vallès és perdre la nostra identitat pròpia (TAPs, Sostenibilitat, Urbanisme, experimentalitat...) Si ens unim deixarem de poder actuar segons el nostre criteri, i passarem a actuar segons el què volen a Barcelona. Passaria el mateix que passa amb els departaments. Els departaments ja són compartits amb Barcelona, i sempre hem sortit perjudicats d'això en la contractació de professorat. El cas més exemplificant seria el Departament d'Estructures on a causa de les retallades, professors associats del Vallès han disminuït hores i alhora ha vingut un professor de Barcelona a fer classes aquí. O el què és encara pitjor, al departament de EGA van prescindir de 4 professors del Vallès, però en canvi n'han portat un de Barcelona. Doncs aquesta injustícia segurament es repetiria a nivell d'escola si ens uníssim. Tot apunta que si ens acabem unint serà així perquè Barcelona són 3 cops més de professorat, i tenen més rang acadèmic, per tant manen més.


Però el fet que els professors de Barcelona ens menyspreïn també té un avantatge: no volen venir a fer classe aquí, per tant aquesta situació ens pot afavorir. Si ni ells volen venir, ni nosaltres hi volem anar, tenim un objectiu en comú. I el mateix passa amb els estudiants, que segurament ells tampoc volen haver de venir al Vallès a fer classe.

El futur de tot plegat el determinaran en gran mesura la voluntat del professorat funcionari, que representen el 51% del poder de la UPC, tot i ser un dels col·lectius més minoritaris a Arquitectura. I també l'estudiantat hi tenim molt a dir, ja que som uns 4500 estudiants que podem defensar els nostres interessos.

A nivell de Vallès també hi ha una alternativa que seria el canvi de universitat, abandonar la UPC i canviar-se a la UAB o UPF. Aquest procés seria tant o més complicat que unir-se amb Barcelona. La complicació d'aquest procés és perquè: a l'ETSAV hi hem d'estar d'acord (cosa difícil pel PDI funcionari), l'altra universitat ens ha de voler, la UPC ha d'acceptar-ho, i la Generalitat ho ha d'autoritzar. Tot i no sé un camí fàcil, possiblement si sortís bé l'ETSAV tindríem millors condicions que no pas fusionant-nos amb Barcelona, on quasi segur que perdríem l'essència de l'escola.

A mode de resum dir que queda un procés de mig any on es parlaran i decidiran coses. I que el què decidiran és molt obert i incert. Però nosaltres podem estar fent pressió des del primer dia, i de ben segur que els altres milers d'estudiants afectats ens donaran suport, ja que aquests és un procés que implica: ETSAB, ETSAV, ETSETB, EETAC, EET, ETSEIAT, FNB i EPSEM. Dels 16 centres que té la UPC, 8 es veuran directament afectats. Això són molts estudiants que podem defensar els nostres interessos, i recordar-los que la universitat no són només els 51% de PDI funcionari, sinó que els estudiants tenim un paper crucial, i que som els destinataris de la Universitat.